En les properes tres entrades reproduirem tres entrevistes realitzades a Madrid en el decurs de l’ any 2008. Aquestes converses s’ inscriuen en el marc del treball que varem realitzar en aquella ciutat tractant de reconstruir l’ estratègia envers la immigració interior al llarg del franquisme. El principal objectiu consistia en verificar l’ existència de polítiques repressives com les que ja hem descrit a Barcelona en alguns articles publicats. Objectivament no hem trobat cap prova de que realment existís una acció similar i en aquestes converses els entrevistats en donen bones raons per entendre el perquè.
Aquests entrevistes no son, però, concloents i no neguen d' altra banda l’ existència del Centro de Clasificación de Indigentes al Matadero (avui convertit en centre d’ art) o el Parque para Mendigos creat a Boadilla del Monte i a on eren “rehabilitats” els pidolaires de l’ època. Probablement la tragèdia de Misiones tingui en aquests dos indrets el seu correlat madriley.
Cal no oblidar a més que Madrid es la primera ciutat a on en virtut de la Ley de Urgencia Social de 1957 la llei ampara formalment les evacuacions de migrants.
La primera entrevista que reproduïm va celebrar-se una tarda de maig al despatx de Mariano Calle a San Bernardo, al centre de Madrid. Calle es un dels arquitectes que va participar en el procés de reallotjament de Vallecas.
Seria imperdonable per part nostre no agrair en aquesta primera entrada la decissiva col•laboració que varem tenir de Paca Sauquillo i dels seus amics de la Fundación Movimiento por la Paz que encara avui te la seu central a l’ edifici que acollí l’ església del padre Llanos, al carrer Martos de Vallecas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada