El diari d’ avui ens anuncia la noticia de la mort del doctor Miquel Siguan. Poques persones recordaran el vincle professional que uneix aquest psicòleg amb la història de la immigració interior però Siguan es un dels primers autors que, després de la guerra i en ple franquisme va preocupar-se d’ estudiar aquest fenomen a partir del treball de camp sobre les condicions de vida de la gent que arribava aleshores als barris de barraques del sud de Madrid. El resultat d’ aquella investigació es el llibre “Del campo al suburbio” publicat per Centro Superior de Investigaciones Científicas l’ any 1959. Un llibre que ell qualificava de modest, a partir d’ un petit treball de camp, fet, ens deia, “a quatre mans amb l’ ajut de la millor treballadora social que hi havia en aquells moments a Madrid, l’ Angela Femenia”.
Migrari va entrevistar Miquel Siguan el 4 d’ abril de 2009 amb el propòsit d’ evocar la publicació d’ aquest llibre en alguns aspectes insòlit perquè planteja una visió del fet migratori diferent dels discursos oficials que es produïen en l’ època. Aquesta nova perspectiva, publicada per una institució oficial, enllaça amb la que, al tombant dels anys cinquanta, acompanyarà el canvi de visió del règim amb l’ emergència dels Planes de Desarrollo i la política d’ assentaments en les zones industrials del país.
Siguan ens recordava en aquella conversa que un dels primers lectors d’ aquell treball fou Laureano López-Rodó. “Penseu -ens deia Miquel Siguan en aquella entrevista- que en aquells anys va canviar Espanya més que en cap altre moment. Van ser deu anys decisius...”
Migrari guardarà, per sempre, el seu testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada