Alonso Carnicer, el director de Barraques, la ciutat oblidada ens va demanar fa mesos unes paraules de suport a la iniciativa per tal de que l’ Ajuntament de Barcelona recuperi la memòria dels antics barris de barraques. La veritat es que l’ un per l’ altre van anar passant els dies i no ho varem fer. Ahir l’ Alonso, la Mercè Tatjer i la gent de les barraques van anar a visitar el batlle per formalitzar aquesta petició.
No cal dir que Migrari dona tot el suport a aquesta proposta a la que nosaltres hi afegiriem només una altre lloc per preservar en la memòria: el pavelló de las Misiones de Montjuïc, allà a on els barraquistes i els nouvinguts sense casa eren tancats i finalment retornats als llocs d’ on venien.
Migrari afegiria que el reconeixement d’ aquell lloc tant fosc i oblidat hauria d’ anar acompanyat d’ una petició de perdó de la ciutat a tots els que foren les víctimes del Rondin de Beneficencia i el temut Servicio de Evacuaciones d’ Acedo Colunga. Seria, tal vegada, el primer pas que hauríem de donar per tampoc oblidar els que ara, amb altres cares i altres noms, romanen tancats pel mateix motiu a molts altres llocs d’ aquest país. Des de la isla de las Palomas de Tarifa fins fins a la Zona Franca de Barcelona. Els nostres particulars Isolation wards, els pavellons dels exclosos de la illa 3 d’ Ellis Island.
