Ara que es parla de nou de les competències locals per regular la immigració hem recuperat de l’ arxiu un vell document de l’ any 1952. Es tracta d’ un bàndol de l’ alcalde Pedro Matalonga a on es fixen determinades condicions per l’ assentament de població immigrada (procedent de l’ interior d’ Espanya en aquells anys). Terrassa va ser un dels municipis a on es va aplicar la circular del Govern Civil de Barcelona d’ octubre de 1952 per la que eren expulsades de la ciutat aquelles persones -sovint families senceres- que hi romanguessin sense "vivienda autorizada", es a dir, que vivien en coves, barraques o de relloguer. La falta d' habitatge era alehores clamorosa. Als nouvinguts tampoc no s' els permetia empadronar-se fet que va provocar l' existència d' una població administrativament alegal que va mantenir-se així, al llarg de molts anys, no només a Terrassa, també a Barcelona o fins i tot a Madrid. Com ara ja sabem del cert, en cap cas aquestes mesures evitaren l' arribada de nous catalans a aquest i tots els municipis de l' àrea metropolitana.
D' acord amb la circular de 1952, els nouvinguts arrestats eren traslladats al pabellón de las Misiones de Montjuïc, a Barcelona, a on es va habilitar un centre de retenció. Tres dies després eren conduits al tren i retornats als pobles d’ on havien sortit, custodiats per la policia armada. Els que eren expulsats i tornaven a Barcelona en les mateixes condicions acababen a la presó si s' els tornava a enxampar.
Així va ser fins l’ any 1957. A partir d' aquell moment el règim capgirarà la seva política. Però avui, tot plegat ens sembla una ignominia. Fins el punt de que hem preferit oblidar-ho.
Així va ser fins l’ any 1957. A partir d' aquell moment el règim capgirarà la seva política. Però avui, tot plegat ens sembla una ignominia. Fins el punt de que hem preferit oblidar-ho.
